El passat divendres vaig tindre el meu primer encontre amb la meua parella lingüística, com a voluntari del programa “voluntariat pel valencià”, un projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte voluntaris que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar en valencià.
La meua parella es diu Jeannethe, va nàixer a Veneçuela i tan sols fa cinc mesos que viu a Alaquàs, i poc a poc va integrant-se en la vida i costums del nostre poble. A diferència de molta gent que viu entre nosaltres però va nàixer a altres indrets, Jeannethe s’ha proposat conèixer la nostra llengua i de segur que amb la seua força de voluntat ho aconseguirà molt prompte.
El primer encontre el vàrem utilitzar per a conèixer-nos, i fer un xicotet resum de la nostra vida, parlarem de les nostre famílies, dels nostres estudis, del nostre treball, d’Hugo Chàvez i de lo diferent que era la vida, els carrers i les gents d’Alaquàs i de Veneçuela.
Després de deixar a Jeannethe a la porta del col·legi del seu fill, vaig tornar a casa passejant per l’arbereda i vaig recordar la moció que des del Bloc d’Alaquàs vàrem presentar fa més de tres anys, en concret el 26 de desembre de 2005, reclamant l'adhesió del nostre Ajuntament a la Campanya de Voluntariat pel Valencià, promoguda per la Federació Escola Valenciana.
En aquell moment no vàrem obtindre cap resposta per part de l’Ajuntament, ara tres anys després han decidit ficar en marxa el projecte, sense massa recursos i amb poca publicitat.
Quantes Jeannethe podrien ja expressar-se en valencià, si l’Ajuntament s’haguera adherit a la campanya quan el Bloc ho va demanar a finals de 2005?.
La meua parella es diu Jeannethe, va nàixer a Veneçuela i tan sols fa cinc mesos que viu a Alaquàs, i poc a poc va integrant-se en la vida i costums del nostre poble. A diferència de molta gent que viu entre nosaltres però va nàixer a altres indrets, Jeannethe s’ha proposat conèixer la nostra llengua i de segur que amb la seua força de voluntat ho aconseguirà molt prompte.
El primer encontre el vàrem utilitzar per a conèixer-nos, i fer un xicotet resum de la nostra vida, parlarem de les nostre famílies, dels nostres estudis, del nostre treball, d’Hugo Chàvez i de lo diferent que era la vida, els carrers i les gents d’Alaquàs i de Veneçuela.
Després de deixar a Jeannethe a la porta del col·legi del seu fill, vaig tornar a casa passejant per l’arbereda i vaig recordar la moció que des del Bloc d’Alaquàs vàrem presentar fa més de tres anys, en concret el 26 de desembre de 2005, reclamant l'adhesió del nostre Ajuntament a la Campanya de Voluntariat pel Valencià, promoguda per la Federació Escola Valenciana.
En aquell moment no vàrem obtindre cap resposta per part de l’Ajuntament, ara tres anys després han decidit ficar en marxa el projecte, sense massa recursos i amb poca publicitat.
Quantes Jeannethe podrien ja expressar-se en valencià, si l’Ajuntament s’haguera adherit a la campanya quan el Bloc ho va demanar a finals de 2005?.
3 comentaris:
I quants Juan, Pedro o Carmen d'immigracions anteriors parlarien si els valencianoparlants no s'amagaren baix terra? Els polítics fallen, però els valencianoparlants també i molt
¿Esta son las políticas de género de nuestro ayuntamiento?
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012900_12_548833__Comarcas-Supremo-avala-mujer-pueda-reducir-jornada-cobrar-menos-Ayuntamiento-Alaquas
a mi em van telefonar de l'ajuntament d'Aldaia per fer de parella voluntària, i jo vaig pensar: per què no em criden del d'alaquàs? ara ja sé perquè no em cridaven!!
Publica un comentari a l'entrada