Els del levante tenen envaja de la Generalitat Valenciana que sovint tradueix les coses amb el Salt i no les revisa, eixint com a resultat erros molt graciosos, sobretot quan tradueixen noms propis.
Al llegir-ho no he pogut deixar de recordar com es va traduir a les agències la nota de la convocatòria per celebrar la Declaració Valencianista, Podeu llegir-ho complet en este post de Rafa Company (Rafael Compañero, en aquell cas):
"una traducció automàtica de la nota que no té desperdici: Agustí Colomer és Agustino Palomar; jo m’he convertit en Rafael Compañero; el Hotel Sorolla Palace de València, on esta nit se celebra el sopar commemoratiu de la DV, és el Hotel Acerola; el Tirant és, en una ocasió, Tirante lo Blanc; i la frase «de Morella a Oriola i de Requena a València» queda d’esta manera: de Molleja (sí, Molleja) en Orihuela y de Requena en Valencia. Doncs això: de la molleja como una de las bellas artes o los peligros del Salt(o)."
I, és que, "en ma casa no mengem, però ens riguem més".
8 comentaris:
Forment o Trigo?? xxdd
un error...
Visente Trigo. hehe
no te llamo trigo, por no desirte rodrigo
(xiquito de la calsada dixit)
Els del levante tenen envaja de la Generalitat Valenciana que sovint tradueix les coses amb el Salt i no les revisa, eixint com a resultat erros molt graciosos, sobretot quan tradueixen noms propis.
Al llegir-ho no he pogut deixar de recordar com es va traduir a les agències la nota de la convocatòria per celebrar la Declaració Valencianista, Podeu llegir-ho complet en este post de Rafa Company (Rafael Compañero, en aquell cas):
http://rafaelcompany.blogspot.com/2008/11/ca.html
"una traducció automàtica de la nota que no té desperdici: Agustí Colomer és Agustino Palomar; jo m’he convertit en Rafael Compañero; el Hotel Sorolla Palace de València, on esta nit se celebra el sopar commemoratiu de la DV, és el Hotel Acerola; el Tirant és, en una ocasió, Tirante lo Blanc; i la frase «de Morella a Oriola i de Requena a València» queda d’esta manera: de Molleja (sí, Molleja) en Orihuela y de Requena en Valencia.
Doncs això: de la molleja como una de las bellas artes o los peligros del Salt(o)."
I, és que, "en ma casa no mengem, però ens riguem més".
jejejejejejejejejejejjeje
que em pixe de la risa!!!!
A Castelló tenim el cas de la nostra Secretària d'Organització, Ali Brancal que al diari i passant pel Salt alguna vegada li posen Ali
Jamba.
Es lo que tiene... hahahah
Publica un comentari a l'entrada