Este matí he recollit de l’oficina de correus una carta certificada de l’Ajuntament amb la contestació anònima, a l’al•legació que en el seu dia vaig presentar en referència a la falta de protecció de la popularment anomenada “Casita Blanca”.
Com era d’esperar l’Ajuntament rebutja l’al•legació i condemna l’edifici a la desaparició, a la resposta el redactor anònim manifesta que “ acerca de la inclusión de la Casita Blanca en orden de evitat su demolición , que el hecho de que no se incluya en dicho catálogo ese inmueble no conlleva ni mucho menos que se haya de derribar , correspondiendo a la propiedad del mismo su conservación en virtud de los articulos 206 y ss. de la LUV”.
Com diria aquell, en dos paraules IM-PRESIONANT, seguint este fil argumental quin sentit te donç la protecció d’edificis, si tots els seus propietaris tenen l’obligació de conservar-los?. El que més m’indigna no es que rebutgen la protecció de l’edifici i el condemnen a la seua desaparició, en el moment que el propietari del mateix i seguint les normes del nou PGOU puga enderrocar-lo i construir un edifici de sis plantes, sinó que no tinguen la valentia política de dir per escrit el que pensen , que l’edifici no te cap valor ni arquitectònic, ni patrimonial i que en el moment que la situació econòmica actual millore, i la propietat ho considere, perdrem un edifici que ja forma part del nostre imaginari col•lectiu.
Com era d’esperar l’Ajuntament rebutja l’al•legació i condemna l’edifici a la desaparició, a la resposta el redactor anònim manifesta que “ acerca de la inclusión de la Casita Blanca en orden de evitat su demolición , que el hecho de que no se incluya en dicho catálogo ese inmueble no conlleva ni mucho menos que se haya de derribar , correspondiendo a la propiedad del mismo su conservación en virtud de los articulos 206 y ss. de la LUV”.
Com diria aquell, en dos paraules IM-PRESIONANT, seguint este fil argumental quin sentit te donç la protecció d’edificis, si tots els seus propietaris tenen l’obligació de conservar-los?. El que més m’indigna no es que rebutgen la protecció de l’edifici i el condemnen a la seua desaparició, en el moment que el propietari del mateix i seguint les normes del nou PGOU puga enderrocar-lo i construir un edifici de sis plantes, sinó que no tinguen la valentia política de dir per escrit el que pensen , que l’edifici no te cap valor ni arquitectònic, ni patrimonial i que en el moment que la situació econòmica actual millore, i la propietat ho considere, perdrem un edifici que ja forma part del nostre imaginari col•lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada