EL NOSTRE ESPAI URBÀ

Neo Barquino, Urban, Montreal, Telescópica, Margarita, Barcelona Inox, Vía Trajana, Roda, Dolmen, Galdana, Sant Feliu, Esférica, Barcelona 92, Lingotto, Ronda, Valencia Antiga, Vendome....... Segurament estos noms, no et diuen res , però diàriament et topetes amb ells en el moment que eixes de la porta de ta casa.

Tots estos mots donen nom als bancs, jardineres, faroles, papereres, pilones... elements de mobiliari urbà que omplin els carrers del nostre poble, amb una falta absoluta d'un criteri unificador, demostrant que el nostre Ajuntament no te cap visió de conjunt ni estratègia darrere de cada actuació urbana.

Així ens trobem que a cada intervenció al nostre poble, l'elecció dels diferents elements de mobiliari urbà depenen del criteri o de la manca d'este de l'arquitecte responsable de los obres, corrent el perill de trobar-nos amb arquitectes-artistes, que tracten les nostres places i carrers segons les novetats més a la moda de les revistes i els concursos d'arquitectura, convertint els seus projectes i per tant el nostre poble en un cúmul de dissenys efectistes amb un mobiliari urbà "exclusiu" creat ad hoc per al seus "oasis d'experimentació urbana" que als veïns i veïnes d'Alaquàs ens costen lo seu, mentre que altres intervencions urbanes semblen concebuts des de la mediocritat i l'apatia, amb la simple col•locació desordenada dels elements més "variopintos" sense major criteri que repartir-los on cabien i sense major ambició que la de gastar la partida pressupostària assignada.

Una menció especial mereixen els famosos bolards o pilones, col•locats per a defensar al vianant de la rapacitat de l'automòbil, encara que vos semble mentida l'altre dia visitant un poble no molt llunya del nostre, vaig poder comprovar que eren els mateixos en tota la ciutat!, quan al nostre poble simplement pegant una volta per les rodalies del Castell , podem trobar fins a cinc models diferents.

Podria seguir hores i hores parlant de paviments costosíssims i de més que insostenible manteniment , de paviments que rellisquen quan plou, de la peatonalització imperfecta de determinats carrers, en el que l'empedrat es troba solt i deteriorat a poques setmanes de finalitzar les obres, carrers peatonals pels que encara creuen cotxes sense que ni vianants ni conductors sàpien encara a que atenir-se i d'infinitat de detalls més que denoten la pressa, el nyap, la poca estima a la ciutat, al veí i al ciutadà. Exemples hi ha molts, però més enllà de l'anècdota, el que tradueix tot açò és una actitud, una manera deficient de fer les coses.

Amb molt poc, simplement amb un poc d'intenció i criteri, es podria crear no només un espai públic de molta major qualitat, sinó estalviar també diners que fins a ara s'ha balafiat alegrement en actuacions realitzades a la carrera, amb l'únic objectiu d'inaugurar-les en vespres electorals o de maquillar en les enquestes l'augment de l'atur. I és que a més mereix la pena fer l'esforç, doncs igual que ens agrada cuidar la nostra casa i el nostre lloc de treball, buscant comoditat i eficiència, estalvi i aprofitament, en definitiva fer-lo agradable i posar-lo al nostre servei, el mateix val per al que és de tots, per a l'àmbit comú que és el carrer.

CALEN NOUS HORITZONS

Alaquàs està vivint una època de canvis profunds i en moltes dimensions. I afronta ara una etapa nova, amb una realitat molt diferent a la de fa tan sols 4 anys. Una realitat que hui, a més, s'ubica en una crisi econòmica global, però que s'expressa de forma local, amb impactes molt durs sobre les persones més vulnerables.

Els hòmens i les dones del Bloc d'Alaquàs tenim un bagatge de compromís amb Alaquàs i la seua gent. N'estem orgullosos, perquè reconeixem els nostres ideals en el que fem, i això ens dóna confiança i fortalesa per a continuar. Cal obrir ara nous horitzons. Activar totes les dimensions dels nostres somnis per Alaquàs. Hem estat i som la gent compromesa, hem de ser també la gent de les il•lusions i l'alegria. La que imagina per Alaquàs un futur millor i vol entrellaçar-lo amb les causes i les esperances de la gent que vol també una altra Alaquàs. Treballem intensament per convertir el BLOC en el referent polític de la majoria social progressista que vol avançar per camins nous, que compartix la necessitat de noves idees i noves formes de fer política al nostre poble.

Des del que representem, el valencianisme progressista diferent i modern, volem esdevindre el referent de la gent que treballa per millorar Alaquàs ; dels creadors culturals; dels moviments socials que exploren alternatives; dels i les jovens; dels treballadors/es que no es resignen ni a l'atur ni a la precarietat; de l'economia cooperativa i solidària. L'Alaquàs lluitadora i generosa. Esta Alaquàs ha de saber que el BLOC és el seu instrument per avançar en el camí de les causes justes; el camí que separa encara hui l'Alaquàs que tenim i la que somiem. El poble que estimem i ens agrada, però que el volem molt més humà i habitable.

Els pròxims mesos hem de lliurar la batalla de les emocions, les actituds i els valors. Ens cal teixir un marc emocional mobilitzador d'esperances, que ens permeta buidar el territori del desànim i repoblar el de les il•lusions. Hem d'afrontar el futur des d'actituds de rebel•lia i creativitat, forjant capacitats per traduir l'inconformisme en optimisme, en acció transformadora. I hem d'arrelar les nostres propostes en el terreny dels valors. Perquè sabem que a la política li cal, com mai, un procés d'enfortiment ètic. El nostre projecte consistix en situar la transformació d'Alaquàs al bell mig de la vida quotidiana. Una quotidianitat carregada de valors, d'alegria i de confiança.

Jo ja estic preparat, ara tan sols faltes tu.

InfoBLOC nº 60

Ja podeu llegir l’InfoBloc nº 60 amb informació de la poposta del Bloc d'Alaquàs de reducció dels sous dels regidors i infprmació sobre possibles pactes municipals.

NI EXTRAORDINARI NI URGENT.

El passat dijous 10 de juny, la Sr. Alcaldessa va convocar als 21 regidors i regidores a un plenari extraordinari i urgent, per tractar una Moció d'Alcaldia sobre “implementació de mesures per a la millora del finançament local, exigència de deute històric i altres extrems connexos.”

Una vegada aprovada la urgència del plenari, amb els vots a favor del PSOE i els vots en contra del PP, la Sr. Alcaldessa va argumentar la moció. A la seua argumentació, va manifestar que el plenari havia estat convocat, com a pas previ al plenari que en principi és celebrarà la pròxima setmana, en el que l’Ajuntament acordarà, les mesures d’àmbit local per combatre la delicada situació econòmica que afecta especialment al nostre Ajuntament. A la moció d’alcaldia és reclama a la Generalitat, entre altres coses, els 37 milions d’euros que segons els seus càlculs, el Govern Valencià deu als veïns i les veïnes d’Alaquàs, com a resultat de l’incompliment de l’acord de les Corts Valencianes de 1999 i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de 2009 per crear un Fons de Cooperació Municipal que deuria aportar 70€ per habitant.

Crec que ningú pot estar en contra del fons de l’acord però respecte a la forma, hi ha moltes coses a dir:
· El plenari és convoca l’endemà de que Les Corts Valencianes aprovaren amb els vots a favor del PP i Compromís, l’abstenció d’EU i el vot en contra del PSOE, la llei de Llei de Règim Local Valencià.
· La moció presentada per la Sr. Alcaldessa, és idèntica a la presentada pel PSOE a la gran majoria d’Ajuntaments valencians, mocions que presenten els diferents grups socialistes tant si estan en el govern com en l’oposició.
· La Federació Espanyola de Municipis i Províncies està reclamant repetidament al Govern Central un nou model de finançament municipal, incloent la necessitat de corregir la "insuficient participació" en els ingressos generals de l'Estat (PIE), d'acord amb els principis de suficiència, eficiència i equitat. Sense que a la moció es fera cap referència al respecte, ni s’exigira al Govern Central cap deute amb els veïns i veïnes d’Alaquàs.

La Sr. Alcaldessa per tant va confondre el partit i la institució i ens va voler fer creure que una moció preparada, dins d’una campanya organitzada a Blanqueries, era una moció de l’Ajuntament pensant en els veïns i veïnes del nostre poble, quan en realitat ens trobàvem davant d’un plenari de campanya electoral socialista.

L'HORA DE LES DECISIONS.

Només fa uns anys, la majoria de municipis, també el nostre, rebien gran part dels seus ingressos de la construcció, qüestió que hui ha quedat pràcticament exhaurida, amb el que això comporta per a l’equilibri pressupostari municipal , però tampoc podem oblidar la caiguda del pagament dels tributs per part d'una ciutadania, molt tocada en la seua situació econòmica.

A ningú se li pot escapar que els pressupostos municipals han tingut una situació complicada en els últims temps , que ha comportat una importat caiguda d'ingressos, qüestió que a més es veurà incrementada en el proper exercici, amb la impossibilitat d'accedir al crèdit. Per tant, determinades declaracions, formulades reiteradament pel portaveu socialista al plenari municipal del 27 de maig, “este Ajuntament encara te crèdit i els bancs ens presten diners” semblen alienes a una situació econòmica municipal complicada.

Davant del panorama exposat, seria bo que el govern municipal fora capaç de reflexionar objectivament, per damunt del propi interès polític-electoral, per trobar vies de solució a una dinàmica que haurà de comportar la presa de decisions complicades. Optar per continuar en una línia, a on els temes de liquiditat s'aparquen i no se'ls hi dona la importància que tenen, ens pot portar a una situació de retards en el compliment de les obligacions assumides, i en greus problemes de solvència.

No es pot ser inconscient i "no voler conèixer" com es troben els números de la casa gran, qüestió a la que sembla són aficionats alguns dels nostre dirigents, és necessari afrontar la problemàtica amb responsabilitat, encara que puga comportar determinats sacrificis de tot ordre.La gestió pública també s'ha de fonamentar en prendre les decisions que calguen en cada moment, obviant els plantejaments partidistes i sabent implementar unes estratègies que permeten superar els paranys que hui ens envolten; altres alternatives fruit de la incapacitat o la pròpia incompetència només ens portaran a una fallida econòmica que no ens podem permetre a cap preu.

La Sra.. Alcaldessa ens anuncià mesures per intentar pal•liar la delicada situació econòmica del nostre Ajuntament, esperem que siga prompte i que no es queden tan sols en un parell de decisions de titular de premsa com fins el moment.

“GRUPUSCULOS” I BARRACONS

El passat dimecres vaig assistir al plenari municipal extraordinari i urgent que l’Ajuntament va convocar al CP Ciutat de Cremona, que com tots i totes sabeu duen anys esperant la construcció del seu Col·legi de Rajoles.

Una vegada mes com es tractava d’un plenari “important” tant la Sr. Alcaldessa, com el Sr. Monzó (PP) i el Sr. Soriano (PSOE), varen expressar-se exclusivament en castellà. El plenari teniu un únic punt de l’ordre del dia “Moció d'Alcaldia per la qual s’exigeix a la Conselleria d'Educació, la imminent construcció del Col·legi Públic Ciutat de Cremona. Proposta d'aprovació.” I suposadament es convocava a petició del AMPA del Centre tal i com varen manifestar des de l’equip de govern municipal.

Abans de començar el plenari i de la intervenció del President de l’AMPA, llàstima que la rigidesa en la interpretació del ROF, no permeteren un torn de precs i preguntes de tot el públic assistent, la Sr. Alcaldessa va donar lectura d’un FAX enviat casualment unes hores abans, per l’empresa pública CIEGSA, en la que s’informava que el Projecte Bàsic del Col·legi Ciutat de Cremona ja estava aprovat i que en breu es remetria a l’Ajuntament.

Amb aquests antecedents va començar el plenari al que ,en paraules del Sr. Soriano, el Govern acudia “sense voluntat de renyir”, un i altres varen reiterar els seus tradicionals argumentes tirant-se les culpes uns als altres i la veritat es que varem presenciar un debat de baixa intensitat i que esperem que tant uns com altres, es deixen de baralles estèrils i el inici de les obres siga imminent.

No m’agradaria acabar este escrit sense fer referència a unes afirmacions que segurament no va entendre ningú del públic, realitzades pel portantveu del PSOE, qui va fer referència a la meua persona i al BLOC sense nomenar-nos, referint-se a nosaltres como un “Grupusculo sin representación municipal”, que estàvem ficant en dubte que el sòl en el que s’ha de construir el nou centre ja fora escolar. Al respecte fer-li tan sols tres preguntes.

1. ¿ L’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de 31 de març de 2010, aprovant la modificació puntual nº 14 del PGOU d’Alaquàs està ja publicada al Diari Oficial de la Generalitat?
2. ¿ La llei 16/2005, de 30 de desembre de la Generalitat, estableix l’obligatorietat de publicar la planificació territorial per a possibilitar la seua entrada en vigor ?
3. ¿ La mateixa Llei estableix que la planificació urbanística entra en vigor, i es immediatament executiva a tots els efectes, als quinze dies de la publicació de la resolució aprovatòria.?

De les samarretes de protesta i de quins regidors populars les portaven i quins no, parlarem un altre dia.

SALVEM L'HORTA