Català ens va enganyar!

Article d'opinió publicat al Levante-EMV el 24/14/2015

El 19 de gener de 2012 en una reunió amb els representants dels pares i mares del Ciutat de Cremona, l'alcaldessa i els portantveus dels tres grups municipals de l'Ajuntament d'Alaquàs, la Consellera de Cultura i Educació Maria José Català ens va assegurar que la construcció del Ciutat de Cremona era "una prioritat" i un "acte de justícia" i que existia consignació pressupostària en 2012 per a licitar la construcció del centre i en el "següent paquet de licitacions estarà sí o sí el Cremona".

Han passat els anys i el Cremona continua en barracons, i Català faltant a la paraula donada en lloc de licitar la construcció del centre el que ha fet en aquest temps, és aprovar dos arranjaments escolars amb els que suprimeix les unitats de 3 i 4 anys del centre,  abocant-lo a una lenta i agònica desaparició.

Les ultimes noticies aparegudes, en les que s'anuncia l'acord amb el Banc Europeu d'Inversions per a la construcció de nos centres, excloent novament el Ciutat de Cremona, no fan mes que confirmar que la Consellera Català no va ha complir la seua paraula i que li la te jurada al CEIP Ciutat de Cremona i a la plataforma Tots Som Cremona. 

Català li la te jurada, perquè el Cremona és més que un col·legi públic, és una Comunitat d’Aprenentatge amb un Projecte Educatiu diferent, innovador, participatiu, quasi revolucionari en els temps que corren!, on l'important no és fabricar consumidors i xiquets obedients del sistema, sinó persones lliures, reflexives, creatives i crítiques, amb capacitat de resoldre de forma autònoma, però també col·lectiva i cooperativa, els problemes i reptes que segur afrontaran en el futur. I açò és algo que no agrada en les altes instàncies del poder del Partit Popular. Mentre la LOMCE de Wert i el partit al que representa la Consellera, imposa una educació segregadora, excloent, elitista, competitiva, discriminadora i retrògrada, el Projecte Educatiu del Cremona proposa tot el contrari.

Alberto Fabra, Català i Pepe Pons poden incomplir la seua paraula i no construir el Col·legi Ciutat de Cremona, però el que no van a poder fer, es acabar amb l’esperit de lluita de milers de ciutadans i ciutadanes, representades per la Plataforma Tots Som Cremona, que seguirem apostant per una escola pública, de qualitat i en valencià.

Retallar la democràcia

Article d'opinió publicat al Levante-EMV el 06/12/2013

En cap altre país europeu s'han plantejat com a mesura anticrisi disparar-se en el peu i eliminar o afeblir les institucions democràtiques. A ningú se li ha ocorregut posar en escac les seues regles de joc més elementals, les que fan possible un Estat Social i Democràtic de Dret. Però a Espanya sí, ja que el PP posa en la picota institucions bàsiques que no haurien d'estar en qüestió, tot açò amb un cert tuf a totalitarisme.

Si la POLÍTICA amb majúscules està en qüestió per culpa dels polítics que ostenten el poder i conreen la falta d'ètica i la corrupció en les institucions, si posen en qüestió les autonomies, si els sobren ajuntaments, regidors, diputats, si a les eleccions acudim amb les cartes marcades cada quatre anys, i per a més inri, la pluralitat política, la llibertat, la justícia social i els parlaments s'han de cenyir a criteris de rendibilitat econòmica. De què estem parlant? Cap a on ens dirigim?

Com és possible que els mateixos que van encoratjar els “pelotazos” urbanístics, l'especulació i han permès la corrupció, ja siga per activa o per passiva, ara ens obliguen a sacrificar-nos per a tapar els seus forats de mals gestors i culpen a la política d'açò per a seguir mantenint-se en el poder? Cal acabar amb els ajuntaments o eliminar de la circulació a determinats polítics? Cal reduir el nombre de diputats en les Corts Valencianes o cal acabar amb els imputats i aquells que els emparen? Fallen determinats polítics, però no les institucions democràtiques i serà un desastre per a la majoria que per uns pocs polítics podrits, acabem reduint al no-res les nostres institucions bàsiques i principis constitucionals que haurien de ser intocables.

Planteja el PP la dicotomia, austeritat o Democràcia. I per què no qualitat democràtica, pluralitat política, transparència i ètica en la gestió, repartiment d'escons de forma proporcional al vot obtingut….. i a més austeritat, fins i tot en temps de bonança, limitant sous, polítics a dit i posant límits, incompatibilitats i fixant sous molt austers? 

Jo no tinc dubtes, hem de caminar contra direcció, reforçar i millorar la Democràcia, el contrari és un mal negoci per a tots.

#NonGrata

A continuació vos reproduïsc la meua intervenció al Plenari Extraordinari del passat dijous 26 de setembre realitzat als barracons del col·leci Ciutat de Cremona.

En primer lloc en nom del Grup Municipal del Bloc- Els Verds d’Alaquàs m’agradaria donar las gràcies a tota la comunitat educativa per acollir-nos en sa casa. Una casa que desgraciadament no es la primera vegada que és protagonista de un Plenari Municipal.

M’agradaria per començar fer un poc de memòria.

11 de Maig de 2011:

“ El Candidato a la alcaldia del Partido Popular, Pepe Pons ha acudido hoy con miembros del Colegio Público Ciutat de Cremona a una reunión con la directora territorial de Edicación, quien ha destacado que la construcción del nuevo centro es “de alta prioridad” y que estarà “en el tiempo más corto posible” (...) “Asumo como un compromiso personal que el Colegio Ciutat de Cremona esté construido en el menor tiempo posible”, ha concluido Pepe Pons.

1 Desembre de 2011:

“El Colegio Público Ciutat de Cremona será una realidad en 2012, ya que el Conseller de Educación, José Ciscar, ha transmitido al portavoz del Grupo Pouplar Municipal, Pepe Pons, que el centro saldrà a licitación en 2012 y su construcción es “inminente”. “Tanto el Partido Popular como yo, asumimos el compromiso de que el Colegio Ciutat de Cremona esté construido en el menor tiempo posible. Hoy hemos dado el paso más importante para que el Ciutat de Cremona sea una reali8dad”, concluye Pons.

5 Desembre de 2011:

El Director General de Ordenación y Centros Docentes, Rafael Domenech, ha ratificado en una reunión en la Conselleria de Educación con las distintas fuerzas políticas de Alaquàs y el representante del AMPA, que tal y como anunció el jueves el Conseller “el Colegio Ciutat de Cremona se licitará y comenzará a construir en 2012”, El portavoz del Grupo Municipal, Pepe Pons asegura que hay que transmitirle a los padres “tranquilidad”, porque el compromiso de la Consellería es “firme y público” y no hay que generar “incertidumbres partidistas”

19 de Gener de 2012:

La Consellera de cultura Mª José Catalá ha  asegurado que la construcción del colegio Ciutat de Cremona es “una prioridad”  y un acto “de justicia”. La Consellera ha informado que a pesar de haberse efectuado un primer paquete de licitaciones para determinados colegios a finales del 2011, existe presupuesto para un segundo paquete de licitaciones 2012 y en esté estará sí o sí el Cremona.

Després de recordar estes paraules i l’anunci fet el dimartys pel President de la Generalitat Valenciana, Mª José Catala ha demostrat que no pot seguir ni un minut mes com a Consellera, amb la seua actuació de construir centres escolars que no son tan prioritaris com el Ciutat de Cremona, ha demostrat el seu sectarisme al avant posar els interessos de partit als interessos de la ciutadania.  Per tant aquest plenari en representació de la totalitat dels veïns i veïnes d’Alaquàs han d’exigir-li la seua dimissió, per a que no continue burlant-se de la Comunitat Educativa del Ciutat de Cremona.  

Ara després de mí prendrà la paraula el portaveu del Grup Popular, en eixa intervenció el primer que deuria de fer és mirar a la cara als pares i mares que estàn ací dins i als que estàn en el pati i demanar-los PERDÓ.

Demanar perdó per haver mentit pública i privadament a  tota la Comunitat Educativa.

Demanar perdó per tindre la poca vergonya d’estar a la Porta del Col·legi repartit este paperet ple de mentires.

Demanar perdó per  jugar amb l’ il·lusió de les famílies de 500 xiquets i xiquetes.

I Demanar perdó per haver utilitzat el Ciutat de Cremona amb interessos electorals i partidistes.

Señor Pons, ja li ho vaig dir en un altre plenari, t’han enganyat, o t’has deixat enganyar, si jo estiguera en la seua situació i el meu partit haver-ha fet el que ha fet el Partit Popular a la Generalitat amb el Cremona ho tindria molt clar,  el dimarts mateix haver-ha presentat la meua renuncia com a regidor i haver-ha demanat la baixa automàtica del partit. Però això és el que jo haver-ha fet.

Allà vosté amb la teua consciència.

Per últim dir-vos als pares i a les mares del CEIP Ciutat de Cremona i molt especialment a l’AMPA que em teniu a mí i al meu grup a la vostra disoisició, i que podeu utilitzar-me per a tot el que necessiteu. 

Carta als Reis

Quan algun projecte es considera fantasiós, poc real, o amb poques possibilitats en cas que es duga a terme es diu d'ell, que és una carta als reis mags.

De nou estem al gener, de nou arriben els Reis Mags, milers, milions de xiquets i xiquetes somien amb que els seus desitjos i els seus somnis es facen realitat, altres hauran confiat en papa Noël en Santa Claus o en Sant Nicolau.

Però, fins a quan seguirem sent xiquets?, fins a quan hem de seguir confiant que algú vinga a concedir-nos els nostres desitjos.

Somiar que algú màgic va a solucionar-te els problemes està ben quan eres una criatura, però quan et fas major has de ser conscient que eres tu qui ha de prendre les decisions i dur a terme les accions que van a fer que es resolguen els problemes de la teua vida i que es complisquen els teus anhels.

Potser l'excés de confiança en que els somnis es compleixen només amb desitjar-ho amb força, és el que ens ha portat a aquesta situació en la qual no som amos del nostre destí.

Sé que tothom espera que la carta als reis siga un cant a la il·lusió a l'esperança, a la fe als somnis a la confiança en què tot es va arreglar a soles, o amb una intervenció miraculosa o màgica, se que s'espera açò…però a mi no m'ix.

Com a portaveu del Grup Municipal del Bloc - Els Verdsd'Alaquàs, enguany la meua petició al regne de la màgia i la fantasia, són respostes, respostes a tantes i tantes preguntes, m'és igual si contesten els Reis Mags o ens contestem nosaltres mateixos.

•  Com és possible que ens passem la vida dient que cal lluitar contra les injustícies i que vegem que el món és cada dia més injust i no fem res?
• Com és possible que la mentida s'haja convertit en alguna cosa tan habitual que considerem normal que ens menteixen i no passa gens?
• Com és possible que ens limitem a dir és el que hi ha!? Sempre ha sigut així
• Com és possible que ens vulguen fer combregar amb rodes de molí i no fem res?
• Com és possible que deixem que ens arrabassen els nostres drets i les nostres conquestes socials sense moure un dit?
• Quan ens engolirem la pastilleta que ens fa veure als més desafavorits com a culpables de la seua situació i que l'única solució és que siguem encara més pobres?.
• Quan i qui ens va convèncer que ja havíem aconseguit ser iguals que la igualtat d'oportunitats era un fet i per tant no hi havia perquè lluitar?.
• Quan decidirem formar part d'un sistema insostenible els mecanismes del qual ens impedeixen eixir d'aquest bucle sense fi d'explotació de persones i mitjans fins a arribar al col·lapse….. i a la crisi?.
• Com és possible, que malgrat veure com els nostres veïns i veïnes perden els seus treballs, les seues cases, els seus recursos, puguem creure que la seua situació va a millorar si tot ens costa més car?…….. la sanitat, l'energia, l'educació, Com és possible que no siguem capaços almenys de considerar altres opcions?.

I sobretot, quan vam perdre la capacitat de reflexionar, d'analitzar, d'arribar a conclusions lògiques per nosaltres mateixos sense engolir-nos a ulls clucs tot el que ens expliquen?

Jo, crec que un altre món és possible, i no solament possible sinó absolutament necessari.

Crec que la possibilitat de decidir el rumb de les nostres vides, està en les nostres mans, en les mans de la nostra joventut, la millor formada de la nostra història.

Però, quina classe de formació dóna com resultat aquest conformisme?, aquesta incapacitat per a cercar eixides diferents, que no ens porten al mateix lloc de sempre. 

Em negue a formar part d'aquell corrent imperant, que ens manipula, ens enganya ens controla, ens utilitza, i damunt tracta de fer-nos sentir culpables i que l'única eixida que ens ofereix és resignació i que seguim confiant en els Reis Mags.

Els nostres problemes són molt més seriosos deixem que els Reis Mags s'ocupen de la seua parcel·la però la nostra l'hem de solucionar nosaltres.

Jo crec que a Alaquàs serem capaços de recuperar la confiança en nosaltres mateixos, serem capaços de recuperar el nostre esperit dinàmic i emprenedor que ens va fer estar a l'avantguarda de la nostra comarca.

Crec que recuperarem aquella visió de futur que ens va fer avançar en moments difícils i durs.

I espere que la totalitat de representants del nostre Ajuntament recuperen el sentit comú i el sentiment de deixar de costat les ambicions personals per a treballar pel be comú d'Alaquàs.

Espere que la política, sobretot la política municipal es torne a considerar com una activitat temporal, que recupere el seu caràcter altruista, de servei al veïnatge i no com un lloc de treball o com una inversió per a créixer.

Que s'entenga el Govern Municipal com un acte democràtic de participació ciutadana, on el consens en la presa de decisions i el control i fiscalització per l'oposició de les tasques de govern siga alguna cosa natural.

El meu major desig per a totes i tots vosaltres és que l'any nou vinga carregat de ganes de viure, de ganes de lluitar per un món més just, lliure i solidari i on la utopia siga el nostre objectiu..

L'actuació municipal davant els desnonaments

A continuació vos reproduïsc la meua intervenció al plenari d’ahir dijous  29 de  novembre a la Moció d'Alcaldia sobre actuacions institucionals per a pal·liar el drama social dels desnonaments.

Foto d'Oriol Clavera    http://www.oriolclavera.com/

Els dos grups majoritaris del Congrés, PP i PSOE, han tingut durant aquests últims anys més d'una oportunitat per a impulsar la reforma del sistema hipotecari i obrir una porta a l'esperança sobre la dació en pagament. Però no ho van fer. És més, mentre milers de desnonaments eren executats o estaven en marxa, diverses plataformes ciutadanes presentaven en el Congrés Iniciatives Legislatives Populars perquè els polítics prengueren consciència del drama. Cap d'aquestes ILP ha arribat a ser debatuda en un ple.

Un dels primers rebutjos a qualsevol modificació en la llei es va produir al febrer de 2011, durant l'últim any de mandat de Zapatero. La van protagonitzar el PP i el PSOE, que no van recolzar una proposta d'ERC, IU i ICV malgrat que el drama ja era palpable.

La següent negativa va arribar al juny d'aqueix mateix any quan el ple del Congrés debatia una proposició de llei presentada pel BNG en la qual tornava a demanar-se que la llei contemplara la dació en pagament en cas d'insolvència davant una hipoteca. La proposta només va ser recolzada per l'Esquerra Plural. El PSOE, que seguia governant, votà en contra mentre el PP s'abstenia. Els socialistes van justificar el seu rebuig en què el Congrés acabava d'aprovar a la fi d'abril la creació d'una subcomissió per a analitzar precisament la possibilitat de reformar el sistema hipotecari espanyol. La subcomissió segueix oberta però sense activitat des de setembre.

Al març de 2012, governant ja el PP, el partit de Rajoy va rebutjar també una moció presentada per Esquerra Plural en la qual es demanava la dació en pagament amb caràcter retroactiu i mesures urgents per als desnonaments en marxa.. El PP va votar en contra i el PSOE, malgrat estar d'acord amb la gravetat del moment, es va abstenir al·legant que calia impulsar primer un projecte de llei d'insolvència personal, establir una moratòria i promoure el lloguer d'habitatges barats.

Poc després de rebutjar aquesta iniciativa, el Govern de Rajoy va donar un tímid pas en aprovar per decret un "codi de bones pràctiques per als bancs" als quals "convidava" a acceptar la dació en pagament en cas que es tractés de famílies amb tots els seus membres en atur o en situació comprovada de pobresa. En tenir caràcter voluntari, poques entitats es van sumar a aquest codi mentre la sagnia de desnonaments continuava.

Una dels col·lectius més actius contra els desnonaments, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, lluita des de l'anterior legislatura perquè el Congrés assumisca la seua iniciativa popular, la plataforma, porta mesos arreplegant signatures per a evitar més desnonaments. Fins i tot ha aconseguit que la Taula del Congrés amplie el termini de la seua presentació al 25 de gener de 2013.

Hui mateix les Corts Valencianes han rebutjat la proposició no de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar presentada pel Grup Parlamentari de Compromís.

Però els esdeveniments, desgraciadament, s'han precipitat i el suïcidi a Barakaldo d'una dona que anava a ser expulsada  del seu habitatge ha portat al Govern a anunciar mesures d'urgència, juntament amb el PSOE,  partit que va governar i va poder impulsar els canvis en la llei hipotecària i no ho va fer. Ara tot són presses.

La moció d’Alcaldia que hui ens presenten al nostre entendre se queda curta i em DE ser capaços d’anar mes enllà i impulsar des de l’Ajuntament totes les mesures possibles per frenar la dramàtica situació que provocada pels bancs amb els desnonaments, per això i davant l’impossibilitat d’esmenar hui la proposta d’acord de la moció d’Alcaldia presentada, ja els anunciem que al proper plenari portarem tot un seguit d’accions que deuria de prendre el nostre Ajuntament.  

Bones Festes Majors!

No és fàcil escriure unes ratlles desitjant una bona Festa Major en aquests  moments que han entrat en les nostres converses habituals les paraules: crisi, rescat, retallades.. desgraciadament no són converses banals, com aquell que parla del temps, si fa ponent  o si fresqueja, sinó que les converses porten  darrere seu una colla d’interrogants, i per molts una situació que uns anys  abans no l’haurien ni sospitat.

Evidentment són moments de replantejar-se moltes coses i posar en qüestió moltes actituds que potser censurem als altres, però que potser tots en som  en certa mesura una mica còmplices, i també pot ser el moment de posar l’accent en molts  valors que se’ns havien escapat de les mans.

Durant quinze dies, Alaquàs s'engalana per celebrar amb il·lusió les seues Festes, les nostres Festes Major. Unes festes que deurien ser reflex d'una ciutat oberta i tolerant, plural i solidària. La cultura i la tradició són durant aquests dies el motor d'un sentiment col·lectiu d'orgull de pertànyer i viure en aquest poble, un sentiment que enforteix la nostra convivència i fa que afrontem el futur amb més forces i esperances renovades.

Des del Bloc-Els Verds d’Alaquàs apostem per fomentar la participació directe de les entitats i col·lectius  per tal de fer valer la màxima de que la festa és l’expressió del poble que la celebra. Per això, volem que la gran festa d’Alaquàs siga un acte obert a tothom, un intercanvi d’experiències i cultures i un espai de promoció de la idiosincràsia i singularitat del nostre poble com a  poble valencià. 

Des d’ací el meu agraïment a Clavaris, Clavariesses, Confraries, Penyes i Filaes, pel seu compromís amb les nostres  festes, i pel seu treball de tot un any, per poder “fer festa” també en aquests moments complicats. Ara toca passar-ho bé, i toca també ser respectuós amb la ciutat i qui l’habita.

Per uns dies oblideu les preocupacions del dia a dia i Fem Poble !!!

Publicat el, 30 Agost a www.nouhortaoest.com

COM SI FORA L'ÚLTIM

En el moment actual, anticipar-nos i prendre posició davant els canvis és fonamental.

Tot i que necessitem a la nostra vida coses que es mantinguen perquè ens donen certa seguretat  periòdicament està bé viure alguns canvis, aquests poden vindre provocats externament, o bé, poden ser canvis en les nostres maneres de pensar o actuar. Certament aquests últims són els fonamentals perquè ens fan créixer com a persones o mantindre-nos ancorats en el passat o en creences que poden ser limitants.

Els valors i creences personals ens poden fer avançar però també ens poden limitar i no deixar-nos ser objectius a l'hora d'analitzar una situació i, per tant, poden no permetre'ns viure els canvis com un pas per créixer. Si som capaços d'observar els nostres sentiments i les reaccions davant situacions que canvien, podrem actuar i viure d'una forma positiva el que vaja arribant, fins i tot ens podrem anticipar i rebaixar el nivell d'angoixa per no saber què ens depara el futur.

Gandhi deia "Has de ser el canvi que vols vore", o el que es el mateix  t'has d'avançar i procurar beneficiar-te del canvi. Evitar les actituds i sentiments que frenen el canvi (immobilitat, negació, angoixa, ...) o, com a mínim, que no s'allarguen en el temps, ens farà aprendre i agafar-nos a allò positiu que en molts casos tenen els canvis.

La percepció de la velocitat del canvi és un element que influeix molt en la interpretació que fem dels canvis, el millor que podem fer és donar-nos temps per reaccionar i donar una resposta des de les emocions...

Hem de posar la nostra energia en el moment present, deixant anar la nostàlgia per un temps passat i no permetent que l'angoixa pel que el futur ens depara ens frene i no ens deixe actuar.

Gaudim del dia a dia com si fora l'últim.