L'Ajuntament d'Alaquàs es troba en aquest moment en un atzucac. D'una banda, ha de complir el seu compromís electoral de solucionar definitivament els inconvenients de la proximitat d'activitats industrials a la zona residencial, com passa al carrer del Cid. D'una altra banda, per a resolder eixe problema, ha de "convèncer" de la bondat de la solució que es dóna al nou PGOU als empresaris afectats. Solució que passa per la recalificació de part del polígon del Bovalar, que passaria a ser zona residencial, el trasllat de les empreses existents i la construcció de més vivendes, que quedarien separades del polígon per una albereda. El problema és que als empresaris no els ixen els números del cost que suposa traslladar les seues actuals empreses a canvi de poder construir vivendes, tal i com està ara la situació econòmica i immobiliaria.
En el nou capítol del “culebrón”, perquè aquest dilema ja dura un temps, hem pogut llegir unes declaracions de JAG, en les quals afirma que: “El primer edil dejó claro que las empresas podrán permanecer durante los próximos 10 o 15 años y que el plan contempla la transformación en zona residencial con carácter voluntario.”
Caràcter voluntari? Des de quan el planejament urbanístic és de caràcter voluntari? Significa açò que els empresaris del Bovalar podran decidir individualment, si el sòl que ocupa actualment la seua empresa passarà a ser residencial o no? Si un empresari decidix que si vol traslladar la seua indústria i el seu veí no, tindrem nous habitatges al costat de les actuals empreses? Podran durant aquests hipotètics 10 o 15 anys concedir-se algun tipus de llicències a unes empreses que estan fora d'ordenació?...
Crec que el Sr. Alcalde deu deixar de prendre el pèl a veïns i empresaris i dir-los, als uns i els altres, que solament existixen dues possibilitats: o s'augmenta l'edificabilitat de la zona per a què als empresaris afectats els “isquen els números”, és a dir s'augmenta el número d'habitatges a construir i així serem més veïns amb els mateixos serveis sanitaris, educatius, etc.; o retiren el projecte de PGOU i es posen a negociar amb totes les cartes sobre la taula, cosa que no han fet en aquests últims anys, però així els veïns del Barri de la Puríssima i de part del Carrer del Cid, deuran viure altres 20 anys amb fàbriques enfront de les seues cases.
2 comentaris:
Sincerament, la solució d'augmentar l'edificabilitat em sembla una barbaritat. Per les mateixes raons s'han justificat en molts llocs els macro-PAIs. "Per a fer VPO i que isquen els números als propietaris i als promotors, es necesari fer milers de vivendes lliures", es el que hem escoltat moltes vegades per a justificar barrabasades urbanístiques.
Alaquàs no té ja més capacitat de creixer mantenint els nivells de serveis i qualitat que tenim i, a més, la gent no volem creixer més. Al primer forum ciutadà la gent va ser nolt clara. Ja em sembla moltíssim les 2.000 vivendes del nou PGOU més les 1.000 que ara estan en construcció.
Alaquàs ja no suporta més creixement. Es necesari separar els poligons del casc urbà i no hi ha altre remei que fer-ho amb urbanització perquè cap administració pública té diners per a pagar a les empreses indemnitzacions per que marxen i el polígon passe a ser un parc.
Això es pot entendre però més cesions no.
No volem una altra escola com el Cremona durant anys i anys, on s'ha enganyat a la gent que no veurà el cole fins a 2013 i 2015.
Anònim, jo tambè crec que augmentar l'edificabilitat per a que els "isquen els numeros" als propietaris es una barbaritat i seria caure en la mateixa trampa de sempre.
Però les primeres manifestacions de JAG van per eixe camí i ja voràs com disortadament al final el propietaris "tragen" a canvi d'una major edificabilitat el que comportarà majors beneficis econòmics als promotors, més habitants i pitjors serveis públics
Publica un comentari a l'entrada