19 d’agost 2009

EL CASTELL D'ALAQUÀS: HISTÒRIA D'UNA DECEPCIÓ

Al llarg de la legislatura 1999-2003 en la que vaig tenir l'honor de dirigir la Regidoria d'Urbanisme del nostre poble, un dels temes als que més hores vaig dedicar va ser sense dubte al procés de recuperació del Castell d'Alaquàs.

Al poc de temps de prendre possessió del càrrec un dels primers expedients que van caure per la meua taula va ser l'expedient per a obtenir la llicència d'activitat realitzada per una empresa de restauració, per a realitzar serveis de càtering en el Castell, una activitat que s'estava realitzant en el Castell, sense disposar de llicència i que setmana després de setmana reunia en el nostre poble a la flor i nata de la societat valenciana.

Sens dubte aquesta va ser la primera batalla perquè la ciutadania d’Alaquàs recuperara la propietat de l'edifici civil més emblemàtic de l’Horta, aquesta llarga batalla plena d'informes, contrainformes i interminables reunions amb els representants tant de la família propietària del Castell com de l'empresa responsable de l'activitat, va finalitzar a principis de 2001 amb la resolució del Jutjat del Contenciós-Administratiu Nº 8 de València donant la raó a l'Ajuntament d'Alaquàs.

Durant la tramitació de l'expedient de la llicència d'activitat es van detectar diferents actuacions irregulars per part de la família propietària, que podien posar en risc la conservació de l'edifici més emblemàtic de la nostra localitat. Davant aquesta situació (verificada per l'informe realitzat per l'arquitecte Vicent García) i coincidint amb el procés de redacció del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Centre Històric d'Alaquàs (PEPRI), es va decidir que el Castell passara a ser una dotació pública i que la seua forma d'adquisició fora l'expropiació.

Al llarg del procés de redacció del PEPRI, van ser nombroses les trobades amb la família llavors propietària, amb la intenció d'arribar a un acord que des del primer moment crec que tots els participants en la negociació sabíem que era impossible, aquestes reunions es van realitzar tant en l'Ajuntament, com en l'habitatge de la família. D'aquestes visites a la llar de la família, situada en l'eixample de València, me quedarà sempre en el record, la cistella amb les claus d'innombrables propietats immobiliàries, les fotos de l'anterior Cap de l'Estat i certa olor a naftalina.

Definitivament l'acord no va ser possible, i van ser novament els tribunals i les administracions públiques, qui li va donar la raó a l'Ajuntament, ordenant la urgent ocupació de l'edifici i establint posteriorment el preu a pagar per l'Ajuntament. Després d'aquest llarg procés d'intents d'acord, d'informes tècnics, processos judicials i pressions polítiques el 28 de febrer de 2003 el Castell va obrir les seues portes i va ser envaït pacíficament pels veïns i veïnes d'Alaquàs, tancant-se d'aquesta forma una etapa de quatre intensos anys que vaig tindre l'honor de viure en primera persona.

En aquests quatre anys quan pensava en el futur del Castell imaginava, un edifici convertit en referent valencià de cultura i patrimoni, un edifici amb una exposició permanent sobre la història i els valors arquitectònics del mateix, un edifici seu d'universitats d'estiu vinculades amb el patrimoni que serviren com reclam turístic i econòmic del nostre poble i amb un edifici amb una programació cultural de primer ordre.

Però deu anys després d'iniciar aquest procés desgraciadament tenim un edifici convertit en un centre escolar, amb una programació d'exposicions generalment de dubtós valor, amb actuacions musicals ficades amb calçador (que haurien de realitzar-se a l’Auditori Nou), un edifici que es dedica principalment setmana rere setmana a realitzar bodes civils i en el que el seu director una vegada aprovada la seua oposició de funcionari sol•licita una excedència per a dedicar-se a altres menesters professionals.

Afortunadament el pas mes important si que es va donar i l'edifici afortunadament és propietat dels mes de 30.000 veïns i veïnes d'Alaquàs, i tan solament necessita que un nou govern municipal siga capaç de donar-li la dignitat que es mereix.



12 comentaris:

Anònim ha dit...

Vicent felicidades por el magnifico articulo. Estoy rotalmente de acuerdo contigo, el Castillo está totalmente infrautilizado y es un grandesconocido fuera de Alaquàs.

Karles Montalt i Miquel ha dit...

Certament, és una llàstima que aquest emblemàtic i històric edifici del nostre poble, siga perdent anys de valor cultural i social.
Ara ja és del poble, però falta el més important, com tu has comentat esperem que un canvi de govern puga fer, d'aquest preciós monument, un referent de cultura.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Me parece vergonzoso que infravalores que el castillo sea un centro donde cada dia las personas de nuestro pueblo van a formarse. Puedo compartir contigo que se le pueda sacar mas partido pero creo que la EPA debe estar estando en el castillo. Y si para el Bloc llegar a gobenar significa que esto desaparezca mejor no.

Vicent Forment ha dit...

Karles moltes gràcies per les teues paraules. Al 2011 tenim una bona oportunitat de canviar el govern i com be dius "fer d'aquest preciós monument, un referent de cultura."

Vicent Forment ha dit...

Amig@ anónim@, lamento que te resulte vergonzosa mi postura, sobre la ubicación de la EPA en el Castell de Alaquàs. Esta postura manifestada por el Bloc d’Alaquàs desde hace mucho tiempo está basada en una reflexión sobre cual ha de ser el futuro del edificio mas emblemático de nuestro pueblo.

Me gustaría conocer tus argumentos para sostener que la EPA debe estar en el Castillo, puesto que hasta la fecha nadie ha explicado el motivo de dicha elección, mas allá de ciertas afirmaciones demagógicas realizadas por algunos miembros del gobierno local que aseguran que “los alumnos de la EPA se merecen estar en el mejor edificio de Alaquàs”. El resto de colectivos de Alaquàs ¿no merecen este “honor”?. El resto de ciudadanos no alumnos de la EPA ¿no tenemos derecho a disfrutar de TODAS las instalaciones del CASTELL PALAU?..

Me alegro que compartas conmigo la idea de que al Castillo “se le puede sacar mas partido”, quedo a la espera de tus argumentos para defender tu postura, igual me haces ver que estoy en un error y la EPA debe estar en el Castillo.

mamo.net ha dit...

Dien que anava a ser un referent cultural de l'Horta i ha acabat sent només un referent da l'Harte.

Anònim ha dit...

que grande el último comentario. jaja

Anònim ha dit...

Vicent, ¿cómo acabó ayer el tema del caixó de la pujá?

Anònim ha dit...

Vicent, ¿cómo acabó ayer la historia con el caixó de la pujá?

gracies

Anònim ha dit...

Collons, no dius res?

Vicent Forment ha dit...

He estat molt liat amb les festes, en pocs dies tornarem a la marxeta normal.

Anònim ha dit...

Demaneu l'expedient de les oposicions a director del castell, trobareu sorpreses. Investigueu eixe procés certament poc clar