EL NOSTRE ESPAI URBÀ

Neo Barquino, Urban, Montreal, Telescópica, Margarita, Barcelona Inox, Vía Trajana, Roda, Dolmen, Galdana, Sant Feliu, Esférica, Barcelona 92, Lingotto, Ronda, Valencia Antiga, Vendome....... Segurament estos noms, no et diuen res , però diàriament et topetes amb ells en el moment que eixes de la porta de ta casa.

Tots estos mots donen nom als bancs, jardineres, faroles, papereres, pilones... elements de mobiliari urbà que omplin els carrers del nostre poble, amb una falta absoluta d'un criteri unificador, demostrant que el nostre Ajuntament no te cap visió de conjunt ni estratègia darrere de cada actuació urbana.

Així ens trobem que a cada intervenció al nostre poble, l'elecció dels diferents elements de mobiliari urbà depenen del criteri o de la manca d'este de l'arquitecte responsable de los obres, corrent el perill de trobar-nos amb arquitectes-artistes, que tracten les nostres places i carrers segons les novetats més a la moda de les revistes i els concursos d'arquitectura, convertint els seus projectes i per tant el nostre poble en un cúmul de dissenys efectistes amb un mobiliari urbà "exclusiu" creat ad hoc per al seus "oasis d'experimentació urbana" que als veïns i veïnes d'Alaquàs ens costen lo seu, mentre que altres intervencions urbanes semblen concebuts des de la mediocritat i l'apatia, amb la simple col•locació desordenada dels elements més "variopintos" sense major criteri que repartir-los on cabien i sense major ambició que la de gastar la partida pressupostària assignada.

Una menció especial mereixen els famosos bolards o pilones, col•locats per a defensar al vianant de la rapacitat de l'automòbil, encara que vos semble mentida l'altre dia visitant un poble no molt llunya del nostre, vaig poder comprovar que eren els mateixos en tota la ciutat!, quan al nostre poble simplement pegant una volta per les rodalies del Castell , podem trobar fins a cinc models diferents.

Podria seguir hores i hores parlant de paviments costosíssims i de més que insostenible manteniment , de paviments que rellisquen quan plou, de la peatonalització imperfecta de determinats carrers, en el que l'empedrat es troba solt i deteriorat a poques setmanes de finalitzar les obres, carrers peatonals pels que encara creuen cotxes sense que ni vianants ni conductors sàpien encara a que atenir-se i d'infinitat de detalls més que denoten la pressa, el nyap, la poca estima a la ciutat, al veí i al ciutadà. Exemples hi ha molts, però més enllà de l'anècdota, el que tradueix tot açò és una actitud, una manera deficient de fer les coses.

Amb molt poc, simplement amb un poc d'intenció i criteri, es podria crear no només un espai públic de molta major qualitat, sinó estalviar també diners que fins a ara s'ha balafiat alegrement en actuacions realitzades a la carrera, amb l'únic objectiu d'inaugurar-les en vespres electorals o de maquillar en les enquestes l'augment de l'atur. I és que a més mereix la pena fer l'esforç, doncs igual que ens agrada cuidar la nostra casa i el nostre lloc de treball, buscant comoditat i eficiència, estalvi i aprofitament, en definitiva fer-lo agradable i posar-lo al nostre servei, el mateix val per al que és de tots, per a l'àmbit comú que és el carrer.