PASSEN I MIREN….COMENÇA L'ESPECTACLE

Si aquesta llegenda es posara a les portes del saló de Plens de l'Ajuntament d’Alaquàs, potser estaríem exagerant una miqueta, però no ens allunyaríem molt d'una realitat que sol repetir-se , almenys, cada mes en ocasió de les sessions que celebra la corporació municipal que presideix Elvira Garcia.

És veritat que, en la majoria de les ocasions, l'argument central el protagonitzen els senyors regidors i les senyores regidores dels dos grups municipals, com ocorre en els espectacles convencionals, intenten lluir-se amb major o menor fortuna, segons els dies. Però no és menys cert que d'un temps a ara, i conforme van acostant-se les eleccions municipals, en el moment s’alça la sessió del plenari i comença el torn de precs i preguntes del públic, s'uneix a la festa un grup de familiars, amics i incondicionals de determinats partits del nostre poble, rememorant l'antiga “cla” dels teatres que aplaudia o esbroncava seguint les directrius del seu cap.

La “cla” d'alguns partits està conformada per gent, a la que els qui hem seguit els plenaris al llarg de tota la legislatura no havíem vist mai, de fet a d’alguns d’ells jo personalment no els havia vist ni passejant, comprant o fent-se un cafè pel nostre poble. I tenen tan assumit el seu paper que ocupen lloc fix en les primeres files del saló de plens, reservant-se uns a uns altres els seients amb vertader zel, tractant d'impedir que algú alié a ells ocupe el seu territori.

És cert que, al contrari del que ha ocorregut en uns altres temps en què, malgrat ser públics i celebrar-se a hores que permetien l'assistència d'els qui treballaven, els Plens no tenien molta concurrència, les sessions d'aquest final legislatura estan tan concorrides que ahir part del públic va estar dret al llarg de tot el plenari, malgrat afegir un bon grapat de cadires al saló de plens.

Al plenari d’ahir l’espectable ja va ser de premi, amb teatrets, apuntadors, preguntes dignes del millor club de la comèdia....., ll'astima que em tinguera que perdre la part final de l'espectacle. La immensa majoria dels ciutadans desconeix aquesta faceta de la vida municipal i pot, fins i tot, que no li importe en absolut, però si algú el proper últim dijous de mes, s'avorreix o sent curiositat, que s'acoste a un Ple. L'espectacle, encara, és gratis.