Quan algun projecte es considera fantasiós, poc real, o amb
poques possibilitats en cas que es duga a terme es diu d'ell, que és una carta
als reis mags.
De nou estem al gener, de nou arriben els Reis
Mags, milers, milions de xiquets i xiquetes somien amb que els seus desitjos i
els seus somnis es facen realitat, altres hauran confiat en papa Noël en Santa
Claus o en Sant Nicolau.
Però, fins a quan seguirem sent xiquets?, fins a quan hem de
seguir confiant que algú vinga a concedir-nos els nostres desitjos.
Somiar que algú màgic va a solucionar-te els problemes està
ben quan eres una criatura, però quan et fas major has de ser conscient que
eres tu qui ha de prendre les decisions i dur a terme les accions que van a fer
que es resolguen els problemes de la teua vida i que es complisquen els teus
anhels.
Potser l'excés de confiança en que els somnis es compleixen
només amb desitjar-ho amb força, és el que ens ha portat a aquesta situació en
la qual no som amos del nostre destí.
Sé que tothom espera que la carta als reis siga un cant a la
il·lusió a l'esperança, a la fe als somnis a la confiança en què tot es va
arreglar a soles, o amb una intervenció miraculosa o màgica, se que s'espera
açò…però a mi no m'ix.
Com a portaveu del Grup Municipal del Bloc - Els Verdsd'Alaquàs, enguany la meua petició al regne de la màgia i la fantasia, són
respostes, respostes a tantes i tantes preguntes, m'és igual si contesten els
Reis Mags o ens contestem nosaltres mateixos.
- Com és possible que ens passem la vida dient que cal lluitar contra les injustícies i que vegem que el món és cada dia més injust i no fem res?
- Com és possible que la mentida s'haja convertit en alguna cosa tan habitual que considerem normal que ens menteixen i no passa gens?
- Com és possible que ens limitem a dir és el que hi ha!? Sempre ha sigut així
- Com és possible que ens vulguen fer combregar amb rodes de molí i no fem res?
- Com és possible que deixem que ens arrabassen els nostres drets i les nostres conquestes socials sense moure un dit?
- Quan ens engolirem la pastilleta que ens fa veure als més desafavorits com a culpables de la seua situació i que l'única solució és que siguem encara més pobres?.
- Quan i qui ens va convèncer que ja havíem aconseguit ser iguals que la igualtat d'oportunitats era un fet i per tant no hi havia perquè lluitar?.
- Quan decidirem formar part d'un sistema insostenible els mecanismes del qual ens impedeixen eixir d'aquest bucle sense fi d'explotació de persones i mitjans fins a arribar al col·lapse….. i a la crisi?.
- Com és possible, que malgrat veure com els nostres veïns i veïnes perden els seus treballs, les seues cases, els seus recursos, puguem creure que la seua situació va a millorar si tot ens costa més car?…….. la sanitat, l'energia, l'educació, Com és possible que no siguem capaços almenys de considerar altres opcions?.
I
sobretot, quan vam perdre la capacitat de reflexionar, d'analitzar, d'arribar a
conclusions lògiques per nosaltres mateixos sense engolir-nos a ulls clucs tot
el que ens expliquen?
Jo, crec que un altre món és possible, i no solament possible
sinó absolutament necessari.
Crec que la possibilitat de decidir el rumb de les nostres
vides, està en les nostres mans, en les mans de la nostra joventut, la millor
formada de la nostra història.
Però, quina classe de formació dóna com resultat
aquest conformisme?, aquesta incapacitat per a cercar eixides diferents, que no
ens porten al mateix lloc de sempre.
Em negue a formar part d'aquell corrent
imperant, que ens manipula, ens enganya ens controla, ens utilitza, i damunt
tracta de fer-nos sentir culpables i que l'única eixida que ens ofereix és
resignació i que seguim confiant en els Reis Mags.
Els nostres problemes són molt més seriosos deixem que els
Reis Mags s'ocupen de la seua parcel·la però la nostra l'hem de solucionar
nosaltres.
Jo crec que a Alaquàs serem capaços de recuperar la confiança
en nosaltres mateixos, serem capaços de recuperar el nostre esperit dinàmic i
emprenedor que ens va fer estar a l'avantguarda de la nostra comarca.
Crec que recuperarem aquella visió de futur que ens va fer avançar
en moments difícils i durs.
I espere que la totalitat de representants del nostre
Ajuntament recuperen el sentit comú i el sentiment de deixar de costat les
ambicions personals per a treballar pel be comú d'Alaquàs.
Espere que la política, sobretot la política municipal es
torne a considerar com una activitat temporal, que recupere el seu caràcter
altruista, de servei al veïnatge i no com un lloc de treball o com una inversió
per a créixer.
Que s'entenga el Govern Municipal com un acte democràtic de
participació ciutadana, on el consens en la presa de decisions i el control i
fiscalització per l'oposició de les tasques de govern siga alguna cosa natural.
El meu major desig per a totes i tots vosaltres és que l'any
nou vinga carregat de ganes de viure, de ganes de lluitar per un món més just,
lliure i solidari i on la utopia siga el nostre objectiu..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada